Va ser el pare d'innovacions d'enorme èxit com el Mac, l'iPhone i l'iPad
Steve Jobs va crear Apple el 1976 per “intentar canviar el món”. I va estar al peu del canó fins que ja no va poder més. El 24 d'agost va cedir les regnes del dia a dia, però també del que fins llavors havia estat la seva vida, el seu fill, el seu projecte. Jobs era un cap exigent i controlador, que no deixava res sense que en algun moment passés per les seves mans. Per cedir el control d'Apple a Tim Cook --que aquest dimarts s'estrenava com a conductor d'una keynote, les seves famoses conferències per presentar producte--, el va haver de posar a prova diverses vegades. S'hi jugava el seu llegat.
Jobs ja sabia el que és perdre allò amb el que disfrutes i veure't relegat per això. Però també el que Alan Dutchman, un dels seus biògrafs, va anomenar amb fortuna "la segona arribada", en referència a la profecia de l'Anticrist: el retorn, la demostració que l'exili va servir per a alguna cosa i que la penitència té la seva recompensa.
L'empresa més valuosa del món
Va fer el més difícil encara: agafar una companyia que estava a un pas de tancar i situar-la com la segona empresa més valuosa del món després d'Exxon. Aquest agost, Apple valia en borsa més que tots els bancs de la zona euro, encara que potser dir això ara no és dir gaire.
Als 40 anys (ha mort als 56), Jobs deia que encara no havia fet el que volia fer. Era el 1996 i acabava de tornar a Apple, nou anys després de ser acomiadat pel mateix gerent que ell va fitxar: John Sculley. Començaven els seus anys de glòria. I hi arribava amb la màxima preparació possible: l'experiència d'haver pujat (i fet baixar) Apple, haver creat l'elitista Next i haver-ne comprat una tercera, Pixar, i portar-la a l'excel·lència en el cine per ordinador.
Sense estudis universitaris
Fill d'una estudiant nord-americana i un estudiant de doctorat sirià, va ser donat en adopció quan era un bebè amb la condició que anés a una família que l'enviés a la universitat. El va criar una parella de treballadors, Paul i Clara Jobs, que, amb molt esforç, li van donar estudis universitaris. D'aquella època a Portland, Steve Jobs només n'elogia les classes de tipografia, que després seria part importantíssima en els seus ordinadors, a les quals assistia d'oient.
La resta, explica, la passava entre la informàtica del Homebrew Computer Club, una associació local d'aficionats als trastos diversos on va conèixer Steve Wozniak, les feines d'estiu a HP i a Atari, i el local dels Hare Kixna, on menjava gratis i que donaria peu a la seva època hippy, que va incloure des del preceptiu retir a l'Índia fins a l'LSD i la vida en comuna. El hippisme colorista dels Hare Krixna mai va ser el seu fort. Jobs era budista zen i vegetarià, i ni es va molestar a tornar a la universitat.
Serien dues parts indissolubles en l'empremta de les seves empreses: l'eficiència tècnica i la mística de l'esperit zen. La informàtica s'imposa en un primer moment, però sempre amb un toc molt personal. Amb Wozniak funda Apple el 1976, per a la qual es compra el seu primer vestit i que difondrà com un venedor de porta a porta. Crearien l'Apple, l'Apple II i el Lisa, però tot queda gairebé en la intimitat de vendre'n poques unitats.
Mite d'Apple
El 1984 fitxa el director de Pepsi, John Scully, a qui tempta amb una frase ja mítica de l'agressivitat empresarial: “¿Vols canviar el món o vendre aigua ensucrada tota la teva vida?”. Fabriquen el Macintosh, el primer ordinador personal de consum amb una interfície gràfica, i comença la guerra, aquesta vegada contra IBM amb l'anunci de Ridley Scott al·ludint al 1984 de George Orwell. Comença el triomf i el mite d'Apple.
El de Jobs vindria més tard. Anys d'alts i baixos de productes i decisions empresarials després, el fundador --ja sense Wozniak a la companyia des del 1987-- es veu al carrer per discrepàncies amb el consell d'administració que presideix Sculley. L'executiu, que va ser el següent a sortir per la porta després de gairebé enfonsar l'empresa, s'ha passat tots aquests anys contestant a la mateixa pregunta: per què.
Next i Pixar
Jobs comença la travessia del desert amb una nova nau: Next Computer. Conceptualment, ho recordaria en aquell famós discurs de graduació de Stanford com els seus anys més productius. Durant aquells anys va descobrir una nova forma de pensar els productes, va conèixer la seva dona i va acabar fundant una família pròpia (té tres fills amb Laurene Powell, més Lisa, la filla que va reconèixer quan estava creant l'ordinador que porta el seu nom) i reconciliant-se amb la seva biològica (encara que es va barallar amb la seva germana, l'escriptora Mona Simpson, després d'una novel·la, A regular guy --Un tipus normal--, inspirada en ell i molt poc afavoridora).
Però també se'n va anar de compres (algú que no tenia sofà a casa perquè no n'hi agradava cap i que fa anys que du el mateix uniforme). Mig per fer-li un favor al seu amic George Lucas --que necessita efectiu per al seu divorci-- i per la seva pròpia fascinació pels productes brillants, va comprar la divisió de gràfics per ordinador d'Industrial Light and Magic, que intentava posar recursos digitals a La guerra de les galàxies sense gaire èxit. Acabava de néixer Pixar, el que seria un dels seus millors negocis --encara que mai utilitzessin ordinadors Apple--, perquè li va obrir la porta a ser l'actual principal accionista individual de Disney.
El retorn triomfal
El 1996, Apple compra Next i Steve Jobs torna a dirigir la companyia l'any següent. Les coses han canviat i molt. Se'n va anar com a visionari i torna com a empresari. La seva primera missió és que Apple sigui eficient i rendible, i per això fitxa com a gerent Tim Cook, l'actual nou conseller delegat. Però també als seus altres dos escuders: Jonathan Ive, responsable de disseny, i Phil Schiller, director de màrqueting.
Arriben els productes d'impacte: l'iMac, el primer ordinador translúcid de colors, que descobreix que en la informàtica també és important el disseny; l'iMac, un ordinador de pantalla ultraplana i torre en un cercle; l'iPod, una reinterpretació dels primers reproductors MP3 amb una botiga virtual associada, i el 2007, l'iPhone, el primer mòbil que utilitzava internet com un portàtil i a més era tàctil.
Amb ell, el gran públic va començar una fascinació que es va estendre a l'iPad el 2010 i que ha fet d'Apple una icona de tecnologia però també de disseny i moda. I la conversió de la figura d'un president d'empresa en una icona de la cultura popular, que cita constantment Henry Ford: “Si hagués preguntat als meus clients què volien, haurien dit un cavall més ràpid”.
Apple, com a companyia, val en borsa avui més que tots els bancs de la Unió Europea junts. Dues vegades més que Google, quatre vegades més que tot el grup Telefónica.
Les forces de la biologia
A Steve Jobs tot això li ha passat factura. El 2004, poc després d'anunciar la botiga iTunes, li van diagnosticar un càncer de pàncrees. El van operar i aparentment va sortir tot bé, però l'alegria no va durar gaire i passa per un trasplantament de fetge que el deixa tocat. Arriba la malaltia i els seus fantasmes, i el divo s'hi enfronta, com evidencien l'obertura emocional del discurs de Stanford, la planificació del pla de successió a Apple (amb la presència més important dels seus executius en les keynotes) quan ni deixa parlar els seus executius en una reunió amb tercers i l'anunci de la seva biografia per part d'una persona terriblement gelosa de la seva vida privada.
Jobs se n'ha anat. A diferència de Gates, desbordat per una companyia que ja no li interessava, a Jobs l'han fet fora les forces de la biologia. I Apple comença la seva vida sense Steve.
ELPERIÓDICO.CAT
No hay comentarios:
Publicar un comentario